Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

EL MUNICIPI

Bassella és el municipi més meridional de la comarca, tascó entre la Noguera i el Solsonès. Així, limita amb els termes de Vilanova de l’Aguda (S), Tiurana i la Baronia de Rialb (W) de la comarca de la Noguera, amb els de Pinell de Solsonès i Castellar de la Ribera (E) i Odèn (N) del Solsonès i, finalment, també al N, amb els de Peramola i Oliana de l’Alt Urgell.El terme s’estén a banda i banda del Segre (sector del pantà de Rialb), des de la serra d’Oliana al NE fins a la del Pubill a migdia. La major extensió de territori és a l’esquerra del riu, on ocupa tota la conca inferior de la Ribera Salada, que desguassa al Segre prop del poble de Bassella. Així, neixen sota la serra d’Oliana (els Tambors de Rof, 972 m) la rasa de la Codina i la de Tapioles, i els barrancs de Canalots, de Serenyana i dels Picons, que formen el Baell o barranc de Coscollola; tots aquests rierols desguassen a la Ribera Salada per la dreta dins el terme de Bassella. A l’esquerra, sota mateix de la Ribera Salada, aboca les seves aigües al Segre el barranc de Passarella o torrent de Riudalbars, alimentat en gran part per diversos torrents que drenen els vessants septentrionals de la serra de Cavallol. Més aigua avall encara desguassa al Segre la ribera de Madrona. La part de la dreta del Segre comprèn diversos torrents menors, com les rases de la Pastera, de la Canal (alimentada pel torrent de Sant Marc) i de Campabadal, que baixen de la serra de Sant Marc.

El municipi de Bassella ha estat un dels més afectats per la construcció del pantà de Rialb. No solament el regadiu sinó també el cap de municipi, el poble de Bassella, i els d’Aguilar i Castellnou de Bassella, a més de diversos masos, com Peret, Campabadal, Cal Guerxo o Cal Perotillo, han quedat total o parcialment sota les aigües. El terme comprèn també els pobles d’Ogern, la Clua d’Aguilar, Altés, Guardiola de Segre, les caseries de Mirambell i Serenyana, l’enclavament de Sant Mer, l’antiga parròquia de la Salsa i nombrosos masos com el de la Portella, el Masucó, la Codina, Argelagoses, el Puit i Vilaplana, entre altres.

El principal eix de comunicacions del municipi és la carretera comarcal C-1 4, de Lleida a la Seu d’Urgell, paral·lela al Segre per l’esquerra; el pantà obligà a modificar i millorar el seu traçat, i a traslladar l’antic dolmen dit la Roca dels Moros, o bé popularment la Tomba del Moro, a una àrea de descans d’aquesta carretera. L’altre eix destacable és la carretera comarcal C-26 de Bassella a Solsona, que passa prop d’Altés i per Ogern. La resta de llocs del terme queden comunicats principalment per camins i pistes forestals.

images COMBI.png

El poble de Bassella, dit també el Pont de Bassella, és situat a 425 m d’altitud, vora el Segre, al punt on conflueix per l’esquerra la Ribera Salada. Per passar el Segre hi havia un pont penjant de fusta amb tirants metàl·lics. El 2001 encara hi havia 20 h, però s’ha anat despoblant. Al maig del 2000 els veïns efectuaven ja la mudança de les últimes pertinences de les cases per tal que es pogués realitzar la demolició del poble.

La vila rural de Bassella és esmentada el 1084. Sembla que antigament fou dels Bassella. Als afores es dreça l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció, dita popularment de la Garrola, voltada del fossar. L’edifici, reformat a l’època barroca, sembla que és d’origen romànic. L’antic cafè del poble era emplaçat en una casa de tipus senyorial, anomenat l’Hostal de Bassella, de tres plantes i mansarda, quadrada, amb una gran balconada al tercer pis i les llindes de les finestres decorades. Del segle XVII, és possible que aquesta mansió hagués estat construïda pels senyors del lloc, els Margarit, que eren barons d’Aguilar de Bassella.

L’any 2002 es va obrir el Museu de la Moto de Bassella, amb més de 100 peces de diversos estils i èpoques.

Els dies festius més destacats de Bassella han estat tradicionalment la festa major del poble, a l’agost i la festa petita del Roser, pel maig.

Davant per davant de Bassella, però a la dreta del Segre, hi havia el poble d’Aguilar de Bassella, que el 2001 tenia 21 h. Afectat per la construcció del pantà de Rialb, actualment tan sols hi queda alguna casa. És situat a la plana, als peus de l’antic castell d’Aguilar de Bassella, dit popularment la torre dels Moros. Bastit sobre una eminència rocosa, a 579 m d’altitud, domina un ampli horitzó. En resten diversos murs, dels quals es destaca una torre circular, romànica, aparellada amb carreus rogencs de la contrada. L’església de Sant Serni del castell, romànica, té la volta esfondrada. El castell és documentat el 1043; el 1085 Isarn Guitard pel seu testament deixà el castell als seus germans, Ramon i Arnau, i ordenà que un cop morts passés a la canònica de Santa Maria d’Organyà. A mitjan segle XVII era baronessa d’Aguilar de Bassella Maria de Biure i de Cardona, casada amb Josep de Margarit i de Biure, militar que, en la guerra dels Segadors, combaté Felip IV de Castella; la baronia passà als seus descendents i posteriorment, per enllaç matrimonial, a Pere Francesc de Bou, d’una família establerta a França. Al poble, hom bastí una nova església parroquial, també dedicada a sant Serni, de la qual depenia la de la Clua.

El terme parroquial comprèn diverses masies, com Casanova, Gironella, Andorranet, els Masos, Cosconera, Comelles, el Vilar, i Campadabal, algunes en ruïnes.

La festa major se celebra el tercer diumenge de maig. El diumenge pròxim al 29 de novembre, per la festa de sant Serni, patró del poble, es repartien panets beneïts en sortir de missa.

Castellnou de Bassella

Vora un meandre a l’esquerra del Segre hi havia el poble de Castellnou de Bassella, a 408 m, on encara vivien 7 h el 2001, però vers el 1999 ja s’havien ensorrat cases per poder construir l’embassament del pantà de Rialb. De l’església parroquial, dedicada a sant Simeó, en depenien les de Bassella, Guardiola i Mirambell. Castellnou fou de la senyoria del bisbe d’Urgell. Al segle XIX formà municipi amb Bassella i la Clua d’Aguilar. En la reordenació municipal posterior, Castellnou de Bassella donà nom al municipi. Prop de Castellnou, a Can Pany (antigament anomenat Andre), hi ha les ruïnes d’una antiga capella preromànica, de la qual es conserven l’arc triomfal de ferradura i la fonamentació de l'absis, quadrat; les parets de la nau havien estat reforçades per arcades laterals a la fi del segle XII. Unes excavacions van permetre la descoberta d’una necròpoli medieval a Castellnou. Alguns dels antics masos, com Cal Perotillo, resten negats sota les aigües del pantà. Vora aquest mas es trobava un dolmen que ha estat traslladat prop de Mirambell.

Davant Castellnou de Bassella, a l’altra banda del Segre, i a l’interior del meandre, hi ha el poble de la Clua d’Aguilar, amb 20 h el 2001, a 465 m, bastit damunt el rocam. El pantà nega els camps de conreu vora el Segre, prop de la Clua.

L’església d’Aguilar és al cim. Dedicada a sant Sebastià, és romànica, construïda amb un bell aparellat del segle XII. Al seu costat, en la tanca del cementiri hi ha, reaprofitades en el paredat, algunes caixes i tapes de sarcòfags decorades amb motius populars. La parròquia de la Clua d’Aguilar és documentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. El 1091 el castell de la Clua, la sagrera i la meitat de l’església van ser donats per Arnau Bonfill a Santa Maria de la Seu. Ben a prop del poble hi ha la capella romànica de Sant Martí de la Clua, d’una nau, amb la volta cintrada amb canyes i una finestra cruciforme a ponent. El poble celebra la festa major el tercer diumenge d’octubre, la festa de sant Sebastià pel gener i el tradicional aplec de la Mare de Déu de Castell-llebre (Peramola) pel maig.

A l’esquerra del Segre, a la part meridional del terme, hi ha els llogarets de Guardiola i Mirambell. El poble de Guardiola de Segre, només amb 21 h el 2001, es dreça a 682 m d’altitud, al vessant de tramuntana de la serra del Pubill. L’església de Santa Fe és capçada per un absis romànic del segle XII, edificat sobre la roca. El llogaret de Mirambell, amb 23 h el 2001, és situat dins el terme parroquial de Guardiola.

Més al S encara hi ha el mas i antiga caseria de la Portella, a 663 m, al vessant de ponent de la serra del Pubill

A l’esquerra del Segre, a la part meridional del terme, hi ha els llogarets de Guardiola i Mirambell. El poble de Guardiola de Segre, només amb 21 h el 2001, es dreça a 682 m d’altitud, al vessant de tramuntana de la serra del Pubill. L’església de Santa Fe és capçada per un absis romànic del segle XII, edificat sobre la roca. El llogaret de Mirambell, amb 23 h el 2001, és situat dins el terme parroquial de Guardiola.
Més al S encara hi ha el mas i antiga caseria de la Portella, a 663 m, al vessant de ponent de la serra del Pubill

A la vora dreta de la Ribera Salada, aigua amunt de Bassella, hi ha el poble d’Ogern, el més poblat del municipi, que tenia 119 h el 2001. Situat vora la carretera de Solsona a Bassella, és a 489 m d’altitud. Moltes cases són de pedra, amb teulades de dues aigües. L’església és dedicada a sant Serni. Per a travessar la Ribera Salada hi havia un pont magnífic de quatre arcades, de les quals només es conserven dues. Possiblement de tradició romànica, aquest pont enllaçava la part d’Ogern i Oliana amb Madrona i tenia molta importància per a la comarca, ja que era l’únic pont que hi havia en aquest indret. Serra i Vilaró esmenta que l’any 1259 el rei Jaume I sojornà a Ogern durant alguns dies al mes de juliol. A 100 m del nucli d’Ogern i aprofitant l’aigua de la Ribera Salada, s’ha creat una infraestructura lúdica que consisteix en 2 basses artificials. Hom celebra la festa major el quart diumenge de setembre i la festa de Sant Serni, el patró, el diumenge pròxim al 29 de novembre, amb missa i repartiment de panets beneïts. El primer diumenge de maig se celebra la festa del Roser.

Vora el vell camí d’Ogern a Oliana hi ha l’antic lloc de la Salsa, amb l’església parroquial de Sant Serni, romànica (segle XI), que ha sofert diferents fases de restauració. El castell de la Salsa és esmentat el 1025; l’església fou donada pel bisbe d’Urgell a Santa Maria de Solsona (1133). Posteriorment, Ogern i la Salsa formaren la baronia d’Ogern, que el 1559 era de Joan de Josa i de Cardona i el 1831 dels Teixidor. El 1025 s’esmenta també el lloc de Serenyana o Serinyana, que és situat als vessants orientals de la serra d’Oliana. El 2005 hi vivia 1 persona. Fou també dels Josa. L’església de Sant Miquel de Serenyana és d’origen romànic.

A la vora esquerra de la Ribera Salada, a l’edat mitjana anomenada riu d’Altés, es dreça el poble d’Altés, amb 40 h el 1996, de poblament principalment disseminat. L’actual església parroquial de Sant Pere d’Altés fou bastida el 1828; consta d’una nau, força elevada, i tres altars. Ja el 1118 l’antiga església de Sant Pere del castell d’Altés fou donada per Arnau Guitard a la canònica de Solsona. El lloc és esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. A mitjan segle XIII pervingué als Josa. El 1259 Guillem Ramon de Josa era senyor d’Altés, Ogern i la Salsa. El 1831 Altés era senyoria de Mercader i Sadurní. Es conserven encara el nom d’alguns antics masos, com els de Riudalbars, Can Costa, el Puit, Casanova del Puit, Montconill i Gavernet.

Al SE d’Altés, a l’esquerra de la Ribera Salada, vora el límit de llevant del municipi, hi ha la capella romànica (segle XII) de Santa Magdalena de Can Cerdà, prop del mas de Can Cerdà. Al vessant meridional de la serra de Cavallol, i ja en terres del Solsonès, al municipi de Pinell de Solsonès, hom troba l’enclavament de Sant Mer, centrat en la casa del mateix nom, on vivia una família (5 h el 1996).

El 1025 s’esmenta també el lloc de Serenyana o Serinyana, que és situat als vessants orientals de la serra d’Oliana. El 2005 hi vivia 1 persona. Fou també dels Josa. L’església de Sant Miquel de Serenyana és d’origen romànic.

Edifici de planta irregular que consta d'una sola planta. Els materials de construcció són pedra totxo i ciment. L'edifici es troba revestit amb un arrebossat de ciment. La teulada té dues vessants i està coberta amb teula vella. L'edifici és pot dividir en un bloc rectangular amb la teulada a una sola vessant i un segon bloc també rectangular annex a aquest per la seva vessant sud i amb una teulada de dues vessants. L'entrada principal es troba a la façana oest i és tracta d´una porta rectangular a la que s´accedeix a través d´un petit porxo. Hi ha però un altre accés per la mateixa façana i dos més per la vessant nord. Totes les cantonades i vores de l'edifici estan fetes amb pedra.

La construcció i els acabats de l'edificació estan fets d'acord amb les edificacions de la zona tot respectant els materials i cromatisme del lloc. Així s'ha optat per la pedra de la zona com a revestiment per tal integrar-se amb els edificis existents. L'edifici en forma rectangular es col.loca tot buscant la creació d’una petita plaça exterior confiant els límits amb l’ajuda del desnivell que forma el terreny en el lloc. Aquesta disposició permet gaudir d’un espai plaça extensió de la sala i obtenir una dualitat interior exterior d’espais públics. La sala, de planta rectangular té en un extrem un petit escenari i a l’altre el hall d'accés, un petit bar i un espai destinat a consultori mèdic.

Es un edifici a quatre vents amb façana a la pujada de l'Església, format per una planta baixa, i pis amb coberta inclinada a una aigua. L'edificació està recolzada a la pujada de l'Església amb l'accés a la planta primera amb caces per una rampa exterior de manera que es garanteix una accesibilitat adaptada a la mateixa. Es tracta d'un edifici amb planta baixa destinada a consultori mèdic i primera destinat a sala cultural i social. A la Planta Baixa s'hi ubica un consultori mèdic per donar servei a una població de 117 persones que configuren el nucli d’Ogern i el seu disseminat. El consultoria està format per un despatx mèdic i un d’infermeria, una sala d’espera i serveis higiènics per als usuaris i per al metge i infermera. A la Planta primera s'hi ubica una sala multifincional de caràcter social i cultural amb un servei higiènic i un petit traster per guardar l'equipament. La planta superior tret de les dues estances ressenyades, es totalment diàfana i es configura de forma que pugui servir per a conferencies, aula de treballs manuals, biblioteca equipada amb punt de connexió a internet. La comunicació vertical de l'edifici es realitza mitjançant una rampa exterior que comunica ambdues plantes.

L'Agrupament Baixa Ribera Salada és una entitat sense ànims de lucre dedicada al foment i promoció de tot tipus d'activitats culturals i recreatives.

Presidenta: Roser Camps Solé

Adreça: Camí del Baell, s/n

Telèfon: 973462763

Contacte: agrupamentbaixariberasalada@gmail.com

Empresa especialista en la gestió integral d'esdeveniments relacionats amb el món del motor, tant a les nostres instal·lacions com a qualsevol destinació nacional/internacional.

President: Pau Soler Ferrero

Coordenades: 

Latitud: 42.006223 (42º 0' 22.4" N)

Longitud: 1.294427 (1º 17' 39.94" E)

Telèfon: 973 46 27 31

Web: www.basella.com

Bassella experiences 1.png

Club esportiu dedicat a l'organització de curses motociclistes, entre les que destaca la multitudinària Bassella Race (BR1). Gestiona també el Bassella MX Park (circuit de Motocròs)

President: PAU SOLER FERRERO
Adreça: Carretera 1, 25289 Bassella
Telèfon de contacte: 973 46 27 31
Adreça correu electrònic: info@bassella.com
Lloc web: www.bassella.com

mix sip.png

President: Joan Puig López

Telèfon: 659372284

Contacte: crperamola.bassella@gmail.com

El Consorci Segre Rialb és un ens local supramunicipal format pels ajuntaments de la Baronia de Rialb, Bassella, Oliana, Peramola, Ponts i Tiurana, el Consell Comarcal de la Noguera i de l’Alt Urgell i la Diputació de Lleida. La finalitat del qual n’és la promoció econòmica i el desenvolupament turístic de l'entorn de l'embassament de Rialb i del Segre Mitjà.

Presidenta: Gemma Orrit Capdevila

Adreça: plaça de l'Alzinera, s/n -25791- Tiurana

Telèfon: 973056034

Contacte: info@segrerialb.cat

Web: www.segrerialb.cat

El Museu Moto Bassella és un espai únic i singular on aprendre i descobrir moltes curiositats sobre el món de la motocicleta. Podràs viatjar en el temps a través d'una selecció de les principals marques nacionals i internacionals, amb diferents prototips i exemplars únics al món.
Les prop de 200 motocicletes que s'hi exposen, contextualitzades amb fotografies d'època, textos informatius i molt material complementari (audiovisual, mapes antics, equipació del motorista,...), l'han convertit en tot un referent a nivell europeu i en una parada obligatòria per a tots els aficionats al motor.
L'edifici on s'ubica compte també amb molta història, ja que va ser construït amb materials recuperats de l'antic poble de Bassella, desaparegut sota les aigües del Pantà de Rialb.
El museu disposa d'un ampli programa d'activitats al llarg de l'any, amb mostres temporals renovades periòdicament, visites guiades, propostes familiars, rutes amb vehicles clàssics,...

Presidenta: CRISTINA SOLER FERRERO
Coordenades: GPS: 42.005896, 1.293774
Telèfon de contacte: 973 46 27 31
Adreça correu electrònic: info@museumoto.com
Lloc web: www.museumoto.com

museu mix.png

El Moto Club Segre s’encarrega de l’organització i el manteniment del circuit de motocròs del Segre Parc la Clua. Es un circuit ubicat al municipi de la Clua, d’arena natural i amb un traçat que voreja el pantà de Rialb.

President: LLUÍS CAPDEVILA
Ubicació: https://goo.gl/maps/5FddkNWGcrXvR6R1A
Telèfon de contacte: 609404554
Adreça correu electrònic: mcsegre@mcsegre.org
Lloc web: www.mcsegre.org

LACLUA_DRON.jpg

President: Manel Sangrà Codina
Secretari: Joan Torrent Irla
Adreça: Plaça de l'Ajuntament, 1 -Ogern- (Bassella)
Telèfon: 660308834/662482749
Contacte: msangra@hotmail.com/joantorrentirla@msn.com

Document Actions